Tots, o quasi tots, coneguem la famosa escena de la pel·lícula de Lluís García Berlanga “Bienvenido Mister Marshall” en la que dos dels protagonistes: el genial i clàssic Pepe Isbert i el no menys clàssic i també genial Fernando Morán munten al balcó de l'ajuntament del poblet castellà profund que estan disfressant d'andalús per a donar la benvinguda als americans i fan aquell discurs d'antologia de l'esperpent que comença en la famosa frase de Pepe Isbert, alcalde dur d'orella: “Vecinos de Villar del Rio- Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicació, y esa explicación que os debo os la voy a pagar”; repetint-la una vegada darrere d'altra a la gent de la plaça.
El cas es que com passa en totes les escenes de pel·lícules clàssiques i bones s'ha de vore tota sencera per entendre-la. En un moment determinat quant son interpel·lats per l'aristòcrata vell, digne i pobre com una rata, Don Luís, que totes aquelles mamarratxades i aquell “fer l'indi” es pagara en els diners de tots; Pepe Isbert diu una frase genial a la gent per a tranquil·litzar-la: “No ha salido ni un centimo de la caja municipal porque todos sabemos que la caja municipal no ha tenido nunca un centimo”.
El de la “guita” de tot aquell entranyable, benintencionat i prou ximple “espectacle” es l'empresari artístic que esta al costat de l'alcalde i que se les dona d'home de món ja que ell: “a los americanos me los conozco yo a todos como si fuera la madre que los parió”. S'arregla tot l'embolic i continua l'esperpent.
Era altre temps; hi havia censura. Les paraules que es deien en les pel·lícules fent critica social de situacions concretes havien de tindre imaginació. Pot ser que la gent després de la guerra i la fam anhelava miracles i tenia necessitat d'il·lusions.
Ara i en concret Atzeneta d'Albaida i els pobles de la comarca de la Vall d'Albaida correm altres temps i la gent som d'un altra manera; ni millor ni pitjor; senzillament diferents. De fet i per fer un símil que tots els valencians de hui en dia entendrem, els pobles d'ara no son con el de l'Alqueria Blanca i pot ser que un poble com aquell tampoc no haguera existit mai, com tampoc no va existir mai el Villar del Rio de la pel·lícula de Berlanga.
Lo que tenim clar es que pot ser que en estos moments la “caixa municipal” no tinga un cèntim però si que l'ha tingut i que no es el mateix que un “empresari” rumbós e imaginatiu fique els escenaris i els “trages” en espera que paguen els americans a què uns altres “empresaris” encara més rumbosos e imaginatius ens disfressen del que siga en espera que vinga la Senyora Merkel i pague el que tenim de deute.
Senyor alcalde: els tan famosos i esmentats “homes de negre” de la Comissió Europea dirigits per la coneguda cancellera de ferro alemanya, com alguns s'empenyen una vegada darrere d'altra de dir, volen resultats i saber be que es deu i quant s'ha de gastar tant en cas de rescat financer com en cas de Plans de Pagament als proveïdors.
L'austeritat no es popular, muntar els impostos no es popular, cobrar per fer us dels servicis municipals no es popular, despatxar treballadors municipals, baixar-los el sou o flexibilitzar el seu calendari laboral per a no haver de pagar hores extres no es popular. I a Atzeneta d'Albaida el que ha de fer el discurs en el balcó de l'Ajuntament dient això de: “Vecinos de (posar el nom del poble que calga). Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicació y esa explicación que os debo, os la voy a pagar”; es vosté perquè es l'únic alcalde que hi ha a Atzeneta d'Albaida.
No hi han ni a Atzeneta d'Albaida, ni a Albaida, ni a Palomar, ni a Carricola, ni a Aielo de Malferit, ni a Quatretonda, ni a Ontinyent més que un alcalde i a Atzeneta d'Albaida es vosté. Es vosté qui aplica les “retallades” que ens pertoquen del Pla d'Ajust, decidides i aprovades no fa tant de temps en un ple que vosté presidia davant dels regidors, secretari i gent que va voler assistir.Es vosté senyor alcalde el que decidix com es gasten els diner, perquè i com.
Que tinga molta sort i estiga graciós en els acudits que conte en l'escena del balcó. Per cert, ningú no espera que tinga el talent de Pepe Isbert o de Fernando Morán encara que l'escena es gravara en el vídeo de les festes del poble.
Escrit per: Juan Carlos Soriano:
Formaor Ocupacional i Experte Profesional en Integració Social d'Inmigrants.
El cas es que com passa en totes les escenes de pel·lícules clàssiques i bones s'ha de vore tota sencera per entendre-la. En un moment determinat quant son interpel·lats per l'aristòcrata vell, digne i pobre com una rata, Don Luís, que totes aquelles mamarratxades i aquell “fer l'indi” es pagara en els diners de tots; Pepe Isbert diu una frase genial a la gent per a tranquil·litzar-la: “No ha salido ni un centimo de la caja municipal porque todos sabemos que la caja municipal no ha tenido nunca un centimo”.
El de la “guita” de tot aquell entranyable, benintencionat i prou ximple “espectacle” es l'empresari artístic que esta al costat de l'alcalde i que se les dona d'home de món ja que ell: “a los americanos me los conozco yo a todos como si fuera la madre que los parió”. S'arregla tot l'embolic i continua l'esperpent.
Era altre temps; hi havia censura. Les paraules que es deien en les pel·lícules fent critica social de situacions concretes havien de tindre imaginació. Pot ser que la gent després de la guerra i la fam anhelava miracles i tenia necessitat d'il·lusions.
Ara i en concret Atzeneta d'Albaida i els pobles de la comarca de la Vall d'Albaida correm altres temps i la gent som d'un altra manera; ni millor ni pitjor; senzillament diferents. De fet i per fer un símil que tots els valencians de hui en dia entendrem, els pobles d'ara no son con el de l'Alqueria Blanca i pot ser que un poble com aquell tampoc no haguera existit mai, com tampoc no va existir mai el Villar del Rio de la pel·lícula de Berlanga.
Lo que tenim clar es que pot ser que en estos moments la “caixa municipal” no tinga un cèntim però si que l'ha tingut i que no es el mateix que un “empresari” rumbós e imaginatiu fique els escenaris i els “trages” en espera que paguen els americans a què uns altres “empresaris” encara més rumbosos e imaginatius ens disfressen del que siga en espera que vinga la Senyora Merkel i pague el que tenim de deute.
Senyor alcalde: els tan famosos i esmentats “homes de negre” de la Comissió Europea dirigits per la coneguda cancellera de ferro alemanya, com alguns s'empenyen una vegada darrere d'altra de dir, volen resultats i saber be que es deu i quant s'ha de gastar tant en cas de rescat financer com en cas de Plans de Pagament als proveïdors.
L'austeritat no es popular, muntar els impostos no es popular, cobrar per fer us dels servicis municipals no es popular, despatxar treballadors municipals, baixar-los el sou o flexibilitzar el seu calendari laboral per a no haver de pagar hores extres no es popular. I a Atzeneta d'Albaida el que ha de fer el discurs en el balcó de l'Ajuntament dient això de: “Vecinos de (posar el nom del poble que calga). Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicació y esa explicación que os debo, os la voy a pagar”; es vosté perquè es l'únic alcalde que hi ha a Atzeneta d'Albaida.
No hi han ni a Atzeneta d'Albaida, ni a Albaida, ni a Palomar, ni a Carricola, ni a Aielo de Malferit, ni a Quatretonda, ni a Ontinyent més que un alcalde i a Atzeneta d'Albaida es vosté. Es vosté qui aplica les “retallades” que ens pertoquen del Pla d'Ajust, decidides i aprovades no fa tant de temps en un ple que vosté presidia davant dels regidors, secretari i gent que va voler assistir.Es vosté senyor alcalde el que decidix com es gasten els diner, perquè i com.
Que tinga molta sort i estiga graciós en els acudits que conte en l'escena del balcó. Per cert, ningú no espera que tinga el talent de Pepe Isbert o de Fernando Morán encara que l'escena es gravara en el vídeo de les festes del poble.
Escrit per: Juan Carlos Soriano:
Formaor Ocupacional i Experte Profesional en Integració Social d'Inmigrants.
L'explicació de la falla de fer una comparació entre la pel·lícula de Berlanga "Bienvenido Mister Marshall" i la política municipal a la Vall d'Albaida es la següent:
ResponEliminaLa situació d'un país de la Unió Europea com el nostre i altres del sud d'Europa es pareguda a fer equilibris en la corda. Si a Itàlia i Grècia han reduït el nombre d'entitats locals per estalviar diners i fer cas a les exigències del països del nord d'Europa on l'extensió i el nombre d'estes es significativament menor, esta molt clar que governen a Madrid i a València els que governen al mig i llarg termini la divisió de les entitats locals pot ser modificada ens agrade o no ens agrade.
Per tant les formes de fer política canvien, no es el mateix que Atzeneta d'Albaida tinga 9 regidors que 7 en les pròximes eleccions municipals. I tampoc es el mateix ser un municipi autònom com fins ara que estar integrat en un altre municipi junt altres pobles de la Vall.
Del que l'alcalde faça o diga depén molt el futur i els servicis que rebrà la gent. Ara es alcalde d'Atzeneta d'Albaida Pep Descals del PSOE en un ajuntament on estan representats dos grups: PSOE i PP. En un futur pròxim Atzeneta d'Albaida pot no tindre alcalde propi i convertir-se en una pedània d'un ajuntament més gran. Pot agradar més o menys, pot ser popular o menys popular, lo cert es que no soles a la Comunitat Valenciana sinó al sud d'Europa corren mals vents per al municipalisme en un model basat en llogarets. Es una batalla que haurem de lluitar durant molts anys tant si ens agrada com sinó.
¿Són viables econòmicament les entitats locals de la nostra comarca de menys de 5000 habitants en taxes d'atur elevades i en recessió econòmica? ¿Es pot fer front a les inversions en equipaments que s'han fet si la joventut a d'immigrar per a trobar feina i del que guanyen en altre país l'ajuntament del "seu poble" no pot cobrar impostos municipals?
Alguns no se n'adonen encara que a la Unió Europea les polítiques municipals no es basen en la identitat a un lloc d'origen; es basen en la residència. Altres la lliçó la deprenguérem quant els immigrants adquiriren el dret al vot en les eleccions locals per motius de residència en els nostres municipis.
Per a les coses que de veres importen, o siga els impostos, els servicis i les inversions es una gran diferencia, per organitzar les festes del poble pot ser no.
Esta més que demostrat que no es el mateix tenir dos alcaldes a Atzeneta que no tenir ningú ¿qui te la mala bava de fer rodar eixa conya? Esta clar que per als interessos del veïns, voten a qui voten i pensen el que pensen de cadascú de nosaltres, no els ve gens be tindre seguint l'acudit, dos processons i dos conjunts el dia del Cristo, i tampoc tres piscines, tres guardaries, dos ajuntaments i dos alcaldes.
Perquè la “guita” de tot no la fica cap empresari artístic com Fernando Morán que si la cosa no funciona i els americans passen de llarg perd els diners fent el “adios me voy” de bones maneres i dient que es llàstima que la festa haja acabat malament. Pot ser bona cosa que “Bienvenido Mister Marshall” ens la vérem tota sencera.