 |
| Vista panoràmica del casc urbà d'Atzeneta d'Albaida. |
Atzeneta d'Albaida és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya a la província de València, en la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Municipi situat en la serra del Benicadell. El territori és quebrat i les seues muntanyes estan cobertes de pins; les més destacades són: L’Altet del Pare Sant, La Serreta dels Pins i de la Creu. Entre els nombrosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de la Fosca, de les Figueroles de Domenyo, el Fondo de Fontanars i el que porta el nom del poble, igual que l'anomenada Sèquia del Port, que s'origina en la font d'igual denominació, que amb les fonts del Arriero, del Ordinari, del Pla d’En Roda i algunes més, ofereixen excel·lents aigües.
Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-35 per a enllaçar amb CV-40.
Pobles germanats
Atzeneta del Maestrat
Localitats limítrofes
El terme municipal d'Atzeneta limita amb les següents localitats: Albaida, Carrícola, i el Palomar en la província de València i Muro d'Alcoi en la província d'Alacant.
 |
| Atzeneta a la comarca de la Vall d'Albaida. |
 |
| Mapa de les comarques de la Comunitat Valenciana. |
Història
Encara que en terme municipal s'han trobat jaciments de l'Edat del Bronze, ibèrics i romans l'origen de l'actual nucli de població és una alqueria d'origen àrab documentada en el Llibre del Repartiment de València on figura com: "Azenet" paraula berber que correspon amb el nom d'una tribu de la zona de la Cabília a Algèria coneguda com "Zenete" o "Senhaja".
Al ser la primera vegada que apareix és de suposar que aquest va ser el seu nom en els últims temps del domini almohade. Dependria amb altres alqueries de la zona alta del riu Albaida (algunes ja desaparegudes que han donat nom a algunes partides de terme municipal com "Betilla") del "hisn" o districte d'Albaida que estava situat en el que avui es coneix com a Castell Vell d'Albaida en les portes del port que condueix a la zona d'Alcoi. L'actual nucli urbà d'Albaida és de fundació cristiana.
Va ser conquerida per les tropes de Jaume I com la resta de la zona per rendir-se el "alcaid" a canvi de mantenir les rendes d'uns molins d'època àrab que encara es conserven situats en la Sèquia del Port entre Atzeneta d'Albaida i el Castell Vell d'Albaida tal com figura en el Llibre del Repartiment. Aquestes terres van passar a la propietat de Jaume de Milà, primer comte d'Albaida, en 1477.
Des de llavors va pertànyer al marquesat d'Albaida, com va ser denominat des de 1604, fins que en 1787 va ser declarada baronia independent. Entre 1707 i 1787 va dependre del Corregidor de Xàtiva.
Durant 1812 i 1813 va ser dels punts avançats al que van arribar les tropes franceses en direcció cap a Alacant. Per aquest motiu els francesos van mantenir un important destacament militar per a controlar la zona del Port d'Albaida i les seues muntanyes on actuaven guerrilles.
A l'abril de 1812 es varen enfrontar en combat contra civils armats de les rodalies causant les tropes imperials prop de 150 morts als guerrillers atacants. Aquest enfrontament és conegut com la "Batalla del Raboser" pel nom d'una partida en el terme de Bèlgida on es van replegar els guerrillers i on van ser vençuts pels francesos.
Una de les filades cristianes de les Festes de Moros i Cristians d'Atzeneta d'Albaida commemora la batalla sent coneguda com Rabosers en rememoració del fet d'armes que es considera una autentica fita històrica en els pobles del voltant per la participació que varen tindre els seus veïns.
 |
| Escut d'armes actual d'Atzeneta d'Albaida 2ª versió. |
 |
| Escut d'armes actual d'Atzeneta d'Albaida 1ª versió. |
 |
| Escut d'armes antic d'Atzeneta d'Albaida. |
Economia
El terreny és de secà i produeix principalment, cereals, garrofers, oliveres i ametlers, a excepció d'una reduïda horta que envolta el poble, i d'on s'obtenen verdures, taronges i fruites. Els regs provenen de la Sèquia del Port i d'una cabalosa font que naix en la mateixa població.
A més dels treballs agrícoles existeix una activitat artesanal de tradicional consistent en la manipulació de l'espart. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de cantereria que treballen aquest material.
La fundició de campanes, iniciada en el segle XVIII, ha donat renom al poble. Ara el municipi compta amb un polígon industrial en el qual hi han diverses empreses que es dediquen a la fabricació de teles de diversos tipus com edredons "nòrdics", roba de llar, paraments per a neteja de la llar i higiene personal, i donen ocupació a molts treballadors de la Vall d'Albaida.
S'esta promocionant el turisme rural i es un important centre d'oci en lo que respecta a la comarca de cap de setmana per la quantitat de bars, geladeries i establiments comercials del sector que estan oberts en la localitat
Monuments i llocs d'interès
Festes locals
Al gener, Sant Antoni Abat; El Primer Cap de setmana de Setembre es celebra el pregó de festes i presentació de la Regina i Dames de la Cort d'Honor i la festa del Beat José Maria Segura Penades. El Segon Cap de setmana de Setembre es celebren les festes de Moros i Cristians. La Tercera Setmana de Setembre es celebren les Festes patronals en honor a Sant Roc, Sant Mateu (Patró d'Atzeneta), La Verge del Rosari, el Santíssim Crist de la Fe i del Mont del Calvari i El Crist de la "Plaça".
Patrons i imatges religioses importants en la localitat
A més dels treballs agrícoles existeix una activitat artesanal de tradicional consistent en la manipulació de l'espart. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de cantereria que treballen aquest material.
La fundició de campanes, iniciada en el segle XVIII, ha donat renom al poble. Ara el municipi compta amb un polígon industrial en el qual hi han diverses empreses que es dediquen a la fabricació de teles de diversos tipus com edredons "nòrdics", roba de llar, paraments per a neteja de la llar i higiene personal, i donen ocupació a molts treballadors de la Vall d'Albaida.
S'esta promocionant el turisme rural i es un important centre d'oci en lo que respecta a la comarca de cap de setmana per la quantitat de bars, geladeries i establiments comercials del sector que estan oberts en la localitat
Monuments i llocs d'interès
- Església de Sant Joan Baptista. Va ser reedificada a principis del segle XVIII.
- Ermita del Crist de la Fe i del Mont del Calvari. On es venera l'imatge del Santíssim Crist de la Fe i del Mont del Calvari.
- Nevera de Dalt.
- Nevera de Baix. (pous de neu)
- Font dels 21 xorros.
- Parc 9 d'octubre
- Creu del terme.
- Fonts per el terme: La de la Solana, la del Arriero, la del Anoueret, la del Pla Roda, Sèquia Morisca.
 |
| Sèquia del Port; Font: Portal de Xàtiva. |
 |
Taulells amb la imatge de la Mare de Déu del Remei d'Albaida. És el lloc en el qual es gira el Cristo de la Fe cap a Albaida. |
- Isidro Ballester: Arqueòleg que va descobrir el Guerrer de Moixent. Te un carrer dedicat a Atzeneta d'Albaida.
- Jose Grollo: Fotògraf. Te un carrer dedicat al seu nom en la ciutat de València en el barrí de Benicalap.
- Mossen Cirilo Tormo: Sacerdot en la Parròquia de Sant Roc d'Alcoi i impulsor del "Preventori" d'Alcoi on té un carrer dedicat al seu nom.
- Ramon Garcia: Compositor, te algunes peces dedicades a les festes de Moros i Cristianas i religioses.
- Joan Ignasí Pla: Polític, diputat en el Parlament Nacional i dos vegades candidat a la Presidència de la Generalitat Valenciana en les llistes del PSPV-PSOE.
- Julio Tormo: Conegut presentador de programes televisius en Canal 9 RTVV i producció propia.
Festes locals
Al gener, Sant Antoni Abat; El Primer Cap de setmana de Setembre es celebra el pregó de festes i presentació de la Regina i Dames de la Cort d'Honor i la festa del Beat José Maria Segura Penades. El Segon Cap de setmana de Setembre es celebren les festes de Moros i Cristians. La Tercera Setmana de Setembre es celebren les Festes patronals en honor a Sant Roc, Sant Mateu (Patró d'Atzeneta), La Verge del Rosari, el Santíssim Crist de la Fe i del Mont del Calvari i El Crist de la "Plaça".
Patrons i imatges religioses importants en la localitat
- Patró del poble: Sant Mateu.
- Patrona del poble: Mare de Deu del Rosari.
- Santíssim Crist De la Fe i del Mont Calvari (Devoció més important de la localitat i de gran transcendència cultural i antropològica dins de la comarca degut a que l'ermita que allotja la imatge es un dels referents visuals més destacats en els besants de la Serra del Benicadell. Les festes que es fan en el poble en el seu honor al mes de setembre, son un punt d'atracció de fidels que sobrepassa en molt la població local). Te una relació particular amb la Mare de Deu dels Remeis d'Albaida que en certa manera es pot considerar com un dels eixos vertebradors més importants del catolicisme i les tradicions arrelades en la memòria cultural popular en la zona.
- Sant Joan Baptista: Patró de la Parròquia del poble que rep el seu nom.
- Verge del Desemparats. Advocació mariana més important del poble, molta gent la considera la patrona d'Atzeneta (tema controvertit l'anirem contrastant documentalment). En principi ens consta que va ser proclamada Alcaldessa honoraria i pot ser eixe el motiu de la disputa.
- Sant Antoni Abat. Festes en Gener en la que es fa una foguera en una placeta en el carrer del mateix nom.
- Beat José Maria Penedes Segura: Sacerdot martiritzat durant la Guerra Civil, esta soterrat en Atzeneta degut a que durant els seus primers anys com a rector en el nostre poble va tindre una molt important llavor educativa i social promovent la construcció del "Patronat" per la qual cosa es va guanyar l'estima i la devoció dels seus habitants que han segut una part molt important per aconseguir la seua beatificació durant el Pontificat del Venerable Joan Pau II.
RUTES DE SENDERISME PER ATZENETA D'ALBAIDA: WIKILOC
MAPA DE LA SERRA DEL BENICADELL
HIDROLOGÍA DEL MUNICIPI D'ATZENETA D'ALBAIDA
