dimecres, 24 d’abril del 2013
dimarts, 23 d’abril del 2013
¿Benvinguda Frau Merkel?
Tots, o quasi tots, coneguem la famosa escena de la pel·lícula de Lluís García Berlanga “Bienvenido Mister Marshall” en la que dos dels protagonistes: el genial i clàssic Pepe Isbert i el no menys clàssic i també genial Fernando Morán munten al balcó de l'ajuntament del poblet castellà profund que estan disfressant d'andalús per a donar la benvinguda als americans i fan aquell discurs d'antologia de l'esperpent que comença en la famosa frase de Pepe Isbert, alcalde dur d'orella: “Vecinos de Villar del Rio- Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicació, y esa explicación que os debo os la voy a pagar”; repetint-la una vegada darrere d'altra a la gent de la plaça.
El cas es que com passa en totes les escenes de pel·lícules clàssiques i bones s'ha de vore tota sencera per entendre-la. En un moment determinat quant son interpel·lats per l'aristòcrata vell, digne i pobre com una rata, Don Luís, que totes aquelles mamarratxades i aquell “fer l'indi” es pagara en els diners de tots; Pepe Isbert diu una frase genial a la gent per a tranquil·litzar-la: “No ha salido ni un centimo de la caja municipal porque todos sabemos que la caja municipal no ha tenido nunca un centimo”.
El de la “guita” de tot aquell entranyable, benintencionat i prou ximple “espectacle” es l'empresari artístic que esta al costat de l'alcalde i que se les dona d'home de món ja que ell: “a los americanos me los conozco yo a todos como si fuera la madre que los parió”. S'arregla tot l'embolic i continua l'esperpent.
Era altre temps; hi havia censura. Les paraules que es deien en les pel·lícules fent critica social de situacions concretes havien de tindre imaginació. Pot ser que la gent després de la guerra i la fam anhelava miracles i tenia necessitat d'il·lusions.
Ara i en concret Atzeneta d'Albaida i els pobles de la comarca de la Vall d'Albaida correm altres temps i la gent som d'un altra manera; ni millor ni pitjor; senzillament diferents. De fet i per fer un símil que tots els valencians de hui en dia entendrem, els pobles d'ara no son con el de l'Alqueria Blanca i pot ser que un poble com aquell tampoc no haguera existit mai, com tampoc no va existir mai el Villar del Rio de la pel·lícula de Berlanga.
Lo que tenim clar es que pot ser que en estos moments la “caixa municipal” no tinga un cèntim però si que l'ha tingut i que no es el mateix que un “empresari” rumbós e imaginatiu fique els escenaris i els “trages” en espera que paguen els americans a què uns altres “empresaris” encara més rumbosos e imaginatius ens disfressen del que siga en espera que vinga la Senyora Merkel i pague el que tenim de deute.
Senyor alcalde: els tan famosos i esmentats “homes de negre” de la Comissió Europea dirigits per la coneguda cancellera de ferro alemanya, com alguns s'empenyen una vegada darrere d'altra de dir, volen resultats i saber be que es deu i quant s'ha de gastar tant en cas de rescat financer com en cas de Plans de Pagament als proveïdors.
L'austeritat no es popular, muntar els impostos no es popular, cobrar per fer us dels servicis municipals no es popular, despatxar treballadors municipals, baixar-los el sou o flexibilitzar el seu calendari laboral per a no haver de pagar hores extres no es popular. I a Atzeneta d'Albaida el que ha de fer el discurs en el balcó de l'Ajuntament dient això de: “Vecinos de (posar el nom del poble que calga). Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicació y esa explicación que os debo, os la voy a pagar”; es vosté perquè es l'únic alcalde que hi ha a Atzeneta d'Albaida.
No hi han ni a Atzeneta d'Albaida, ni a Albaida, ni a Palomar, ni a Carricola, ni a Aielo de Malferit, ni a Quatretonda, ni a Ontinyent més que un alcalde i a Atzeneta d'Albaida es vosté. Es vosté qui aplica les “retallades” que ens pertoquen del Pla d'Ajust, decidides i aprovades no fa tant de temps en un ple que vosté presidia davant dels regidors, secretari i gent que va voler assistir.Es vosté senyor alcalde el que decidix com es gasten els diner, perquè i com.
Que tinga molta sort i estiga graciós en els acudits que conte en l'escena del balcó. Per cert, ningú no espera que tinga el talent de Pepe Isbert o de Fernando Morán encara que l'escena es gravara en el vídeo de les festes del poble.
Escrit per: Juan Carlos Soriano:
Formaor Ocupacional i Experte Profesional en Integració Social d'Inmigrants.
El cas es que com passa en totes les escenes de pel·lícules clàssiques i bones s'ha de vore tota sencera per entendre-la. En un moment determinat quant son interpel·lats per l'aristòcrata vell, digne i pobre com una rata, Don Luís, que totes aquelles mamarratxades i aquell “fer l'indi” es pagara en els diners de tots; Pepe Isbert diu una frase genial a la gent per a tranquil·litzar-la: “No ha salido ni un centimo de la caja municipal porque todos sabemos que la caja municipal no ha tenido nunca un centimo”.
El de la “guita” de tot aquell entranyable, benintencionat i prou ximple “espectacle” es l'empresari artístic que esta al costat de l'alcalde i que se les dona d'home de món ja que ell: “a los americanos me los conozco yo a todos como si fuera la madre que los parió”. S'arregla tot l'embolic i continua l'esperpent.
Era altre temps; hi havia censura. Les paraules que es deien en les pel·lícules fent critica social de situacions concretes havien de tindre imaginació. Pot ser que la gent després de la guerra i la fam anhelava miracles i tenia necessitat d'il·lusions.
Ara i en concret Atzeneta d'Albaida i els pobles de la comarca de la Vall d'Albaida correm altres temps i la gent som d'un altra manera; ni millor ni pitjor; senzillament diferents. De fet i per fer un símil que tots els valencians de hui en dia entendrem, els pobles d'ara no son con el de l'Alqueria Blanca i pot ser que un poble com aquell tampoc no haguera existit mai, com tampoc no va existir mai el Villar del Rio de la pel·lícula de Berlanga.
Lo que tenim clar es que pot ser que en estos moments la “caixa municipal” no tinga un cèntim però si que l'ha tingut i que no es el mateix que un “empresari” rumbós e imaginatiu fique els escenaris i els “trages” en espera que paguen els americans a què uns altres “empresaris” encara més rumbosos e imaginatius ens disfressen del que siga en espera que vinga la Senyora Merkel i pague el que tenim de deute.
Senyor alcalde: els tan famosos i esmentats “homes de negre” de la Comissió Europea dirigits per la coneguda cancellera de ferro alemanya, com alguns s'empenyen una vegada darrere d'altra de dir, volen resultats i saber be que es deu i quant s'ha de gastar tant en cas de rescat financer com en cas de Plans de Pagament als proveïdors.
L'austeritat no es popular, muntar els impostos no es popular, cobrar per fer us dels servicis municipals no es popular, despatxar treballadors municipals, baixar-los el sou o flexibilitzar el seu calendari laboral per a no haver de pagar hores extres no es popular. I a Atzeneta d'Albaida el que ha de fer el discurs en el balcó de l'Ajuntament dient això de: “Vecinos de (posar el nom del poble que calga). Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicació y esa explicación que os debo, os la voy a pagar”; es vosté perquè es l'únic alcalde que hi ha a Atzeneta d'Albaida.
No hi han ni a Atzeneta d'Albaida, ni a Albaida, ni a Palomar, ni a Carricola, ni a Aielo de Malferit, ni a Quatretonda, ni a Ontinyent més que un alcalde i a Atzeneta d'Albaida es vosté. Es vosté qui aplica les “retallades” que ens pertoquen del Pla d'Ajust, decidides i aprovades no fa tant de temps en un ple que vosté presidia davant dels regidors, secretari i gent que va voler assistir.Es vosté senyor alcalde el que decidix com es gasten els diner, perquè i com.
Que tinga molta sort i estiga graciós en els acudits que conte en l'escena del balcó. Per cert, ningú no espera que tinga el talent de Pepe Isbert o de Fernando Morán encara que l'escena es gravara en el vídeo de les festes del poble.
Escrit per: Juan Carlos Soriano:
Formaor Ocupacional i Experte Profesional en Integració Social d'Inmigrants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)